Blogia
TELLING A TALE / CONTEMOS UN CUENTO

ALGUNOS CUENTOS ÚTILES PARA NUESTRAS AULAS

Escuela / Escola / School.

Infantil 4:

 

LITTLE SHEEP IS LEARNING AT SCHOOL

 

 

 

    Didactic advice:  We need cards with pictures: a sheep, a hores or a dog; a pen, a pencil, a crayon, a rubber, a bag, a chair, a table or a door.  When you introduce vocabulary, you show cards. Students repeat the new words. All the class repeats the new words in chorus. Each time the sheep talks, students clap their hands. The teacher asks student for a pen, a pencil, a crayon, a rubber, glue, a bag, a chair, a table, a door.

 

Once upon a time there was a little sheep that went to school. She didn’t talk or know the names of everything. She wanted education and knowledge.

    ‘Hello!’ said the horse and the dog.

    ‘Baa!’ said Little Sheep.

    The horse and the dog became very sad that day.

    During the next days the sheep began to learn new words:

    ‘Look, Little Sheep, this is a pencil,’ said the teacher.

    ‘This is a pencil,’ repeated one student.

    ‘A pencil!’ repeated all the class in chorus.

    ‘A pencil!’ said the sheep.

    Everybody became happy and clapped his / her hands.

    ‘Look, Little Sheep, this is a rubber,’ said the teacher.

    ‘This is a rubber,’ repeated another student.

    ‘A rubber!’ repeated all the class in chorus.

    ‘A rubber’ said the sheep.

    Everybody smiled and clapped his / her hands.

    ‘Look, Little Sheep, these are papers, a pen, glue, crayons, a bag, a door, a chair...’

    So, they repeated the words until Little Sheep could learn them.

    One day Little Sheep lost her pencil.

    ‘Can I have a pencil?’

    ‘Yes,’ said one student and he gave her a pencil.

    ‘Thank you,’ said the sheep.

    ‘You are welcome,’ said the teacher.

    ‘Bye- bye,’ said the sheep when she went out.  

    ‘Bye- bye,’ answered the students.

    Other days Little Sheep asked for a rubber, a paper or the glue,  and she was well-mannered.

 

 

LA OVEJITA APRENDE EL NOMBRE DE LAS COSAS

 

 

    Consejos didácticos: Se puede usar este cuento como primera lengua o como segunda lengua si los niños y niñas tienen dominio oral de la lengua.     

    Usaremos las imágenes de la oveja, el caballo y el perro junto con todas las cosas de clase mencionadas: bolígrafo, lápiz, ceras, goma, pegamento, mochila, silla, mesa, puerta.

    Cuando el alumno conoce oralmente la lengua del cuento no hacen falta tantas repeticiones como en inglés y se puede dejar que los alumnos intervengan el cuento añadiendo nuevas cosas de clase o para pedírselas por favor a sus compañeros.

 

 

 Había una vez una ovejita que acudió a la escuela. No hablaba ni tampoco sabía el nombre de las cosas. Quería recibir educación y conocimiento.

    —¡Hola! —le dijeron el caballo y el perro.

    —¡Bee! —contestó la ovejita.

    El caballo y el perro se pusieron muy tristes ese día.

    En los días siguientes la ovejita empezó a aprender palabras nuevas.

    —Mira, Ovejita, esto es un lápiz —decía la maestra.

    Los compañeros y compañeras lo repetían, la ovejita lo aprendía, todos se ponían muy contentos y le aplaudían.

    —Mira, Ovejita, esto es una goma —decía la maestra.

    Lo repetían los compañeros y compañeras, luego lo aprendía la ovejita.

    Todos se ponían muy contentos y aplaudían sus progresos.

    —Mira, Ovejita, éstas son fichas, un bolígrafo, pegamentos, ceras,  una mochila, una puerta, una silla…

    Así se lo fueron repitiendo hasta que la ovejita lo pudo aprender.   

    Un día la ovejita perdió el lápiz.

    —¿Puedo coger un lápiz?

    —Sí —dijo un compañero y le dio el lápiz.

    —Gracias —dijo la ovejita.

    —No hay de qué —dijo la maestra.

    —Adiós —se despidió la oveja al irse.

    —Adiós —contestaron los compañeros y compañeras.

    Así la ovejita aprendió a pedir las cosas y a despedirse con educación y fue acogida en un grupo de amigos y amigas.

 

 

L’OVELLETA APRÈN A L’ESCOLA

 

 

    Consells didàctics: L’arribada de nouvinguts i nouvingudes que no parlen la nostra llengua és una situació que ens trobem sovint.

    Una manera de convèncer els nostres alumnes  que els han de tractar bé i ajudar-los és mitjançant contes. Si el protagonista del conte ho fa, per què no ho he de fer jo?

     En aquest conte usarem uns dibuixos d’una ovelleta, un gos i un cavall i els objectes de classe: llapis, goma, colors, ceres, cola, tisores, motxilla, cadira, taula o porta. Deixem que els alumnes diguen noves coses de classe i que les demanen per favor al final.

 

Hi havia una vegada una ovelleta que va acudir a l’escola.

    No sabia parlar la nostra llengua ni el nom de les coses. Volia rebre educació i coneixement.

    —Hola! —li digueren el cavall i el gos.

    —Bee! —va contestar ella. 

    El cavall i el gos es posaren molt tristos aquell dia.

    En els pròxims dies l’ovelleta va començar a aprendre noves paraules.

    —Mira, Ovelleta, açò és un llapis —deia la mestra.

    Els companys i companyes ho repetien.    

    L’ovelleta ho aprenia. Tots es posaven molt contents i contentes i li aplaudien.

    —Mira Ovelleta, açò és una goma —deia la mestra.

    Ho repetien els companys i companyes, ho aprenia l’ovelleta.

    Tots i totes es posaven contents i contentes i aplaudien els seus progressos.

    —Mira, Ovelleta, açò són fitxes, un bolígraf, una cola, ceres, una motxilla, una porta, una cadira…

    Així li ho van anar repetint fins que l’ovelleta ho va aprendre.

    Un dia l’ovelleta va perdre el llapis:

    —Puc agarrar un llapis?

    —Sí, clar —li va contestar un company i li’n va donar un.

    —Gràcies —va dir l’ovelleta.

    —No hi ha de què —digué la mestra.

    —Adéu —s’acomiadava l’ovelleta en anar-se’n.

    —Adéu —contestaven els companys i companys.

    Així l’ovelleta va aprendre a demanar les coses i a acomiadar-se amb bones maneres i va ser acollida en un grup d’amics i amigues.

 

0 comentarios